Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, inaugurats el 1970 a la vessant sud-est de Montjuïc, van néixer com un projecte singular dins el paisatgisme urbà barceloní. L’arquitecte Joaquim Maria Casamor d'Espona i el jardiner especialista en suculentes Joan Pañella Bonastre van concebre l’espai com un jardí botànic a l’aire lliure dedicat als cactus i a les plantes crasses, més proper a un museu vegetal que no pas a un parc convencional. El disseny parteix d’un principi molt clar: aprofitar la topografia existent en lloc de domesticar-la. La forta pendent es transforma en un recorregut esglaonat de camins i terrasses que permet observar les col·leccions des de diferents punts de vista. L’orientació marítima crea un microclima suau que protegeix les espècies més sensibles al fred, convertint el clima en aliat del projecte paisatgístic. Un altre principi fonamental és l’organització temàtica de les plantes. Les més de 800 espècies s’agrupen segons afinitats botàniques i geogràfiques, mostrant estratègies d’adaptació a medis àrids. Així, el jardí no només és contemplatiu sinó també pedagògic: cada parterre funciona com una lliçó viva sobre resistència, forma i economia d’aigua. Després de les fortes gelades dels anys vuitanta, el jardí va ser restaurat i replantat, respectant l’esperit original. Aquesta evolució ha reforçat la seva identitat com a espai especialitzat, on paisatge, ciència i arquitectura dialoguen amb la silueta del port i el mar al fons. 🌵